Club Atlètic Dolors

Corre amb L'Apel.les: 1ª edició, 12/02/2012.

Hola corredors i corredores C.A Dolors!

Dos membres del nostre club han participat a la cursa de 10 Km, Corre amb l’Apel·les.

A les nou del matí vaig quedar amb el Paco a l’estació de metro de plaça de Sants i direcció cap a l’estació de Can Boixeres. En sortir a al carrer, feia un vent gelat.

Anem cap a l’institut, on deixem la bossa i aprofitem per fer l’escalfament al pati, sempre buscant el sol i que no ens molestés el vent gelat.

A les deu hores donen la sortida. Ens desitgem sort. Comencen amb una baixada de no res; després una pujada, un munt de corves, a la dreta, a l’esquerra, una gran baixada. Fan passar per un parc: ara cap amunt, després cap a baix i dues voltes, però sempre amb la gran companyia del vent que no parava de molestar.

Un cop a l’arribada, una ampolla d’aigua, un entrepà i un got de Coca-Cola i ens vestim ràpidament per fer les fotos de la cursa.

Aquí teniu els temps.

00045	00274	Ramon	Bosch I Palau	CA DOLORS	00:40:38	00:40:21	83.06	SenM
00398	00275	Francisco	Rueda González	CA DOLORS	0054:29	00:54:11	61.85	V45M

Ramon Bosch

Mitja Marató Granollers: 05/02/12

Hola, amics i amigues!

El passat diumenge 5 de febrer, malgrat les baixes temperatures, ens vam trobar a Granollers un bon grup de corredors, encara que en van trobar a faltar uns quants...

El dia fred va començar amb sol. Quan en Ramon Bosch, l'Alba, la Lourdes i jo vam arribar a la ciutat, el termòmetre marcava -2º i vam aparcar a uns cinc minuts del lloc de trobada: el bar que hi ha just davant el pavelló. Allà ja hi era, de feia força estona, en Ramon Miranda amb uns amics; havia matinat per agafar la bossa i fer temps fins a l'hora de canviar-se i portar les coses al guarda-robes. Poc després van arribar els nostres amics de Vila-Seca, n'Hector i en Jesús. La Mercè Masip va arribar just per posar-se a córrer i prou.

Després de les salutacions i presentacions oportunes, ens vam separar per anar als lavavos a canviar-nos. Les noies vam tenir sort: estaven buits; allà ens vam treure roba i posar les cremes necessàries per evitar ampolles i passar fred. Llavors, el termòmetre ja marcava 0º; bé!, vam pensar, ja anem pujant!. Quan marxàvem el lavabo era ple de gom a gom i la cua arribava al passadís...

L'Alba i jo ens vam acomiadar de tots els que vam trobar i vam marxar per rodar una estona abans, ja que entrenem per la Marató i necessitàvem fer més distància. Trotant, ens vam adreçar a la sortida, per orientar-nos i vam trobar que molts corredors feien el mateix que nosaltres, així que ens vam afegir als que escalfaven/entrenaven al tram anterior a la rotonda i que precedeix la línia de sortida.

A les 11:00 tot va començar a fluir i mica en mica, la pilotada de gent es va començar a desplaçar; nosaltres vam esperar que la cursa estigués ben iniciada per poder passar per la línia de sortida al ritme que ja seria el de tota la carrera.

El recorregut d'aquest any ha canviat; ja no et creues amb els primers que tornen i és una llàstima perquè ens agradava veure els guanyadors i animar-los. Però per contra, s'ha de dir que, encara que la pujada hi sigui igualment (recordem que l'anada és pujada i la tornada baixada en la gran majoria de trams) jo la vaig notar més lleu que a l'antic recorregut.

A la Garriga vam trobar el bon ambient de cada any, malgrat que el dia es va començar a girar, el sol es va amagar i el fred es va mantenir entre 2-3 graus. L'Alba portava un constipat de cavall i jo en sortia d'un de molt llarg, així que carregades de clínex, al segon avituallament, ens vam separar i cadascuna va continuar amb el ritme que ens va deixar les congestions corresponents.

A l'arribada, sense parar, cap al guardaroba, on em vaig reunir de nou amb l'Alba i, després de posar-nos tota la roba que vam poder, vam sortir a prendre el popular brou de pollastre i, SORPRESA!!! S'HAVIA ACABAT!!! Mai havi tingut una decepció tan gran... i ens vam haver de conformar amb taronges i gots de té bullint que, encara que no era brou, ens va escalfar prou per dintre i per fora.

Finalment, ens vam acabar de trobar amb la Lourdes i en Ramon; aquest ens havia estat fent fotos a l'arribada des de la zona de fotògrafs. Un que és molt viu!

Vam trobar a faltar en Toni Mira, en Xavi Moya i en Toni del Barrio que, per motius de salut, encara que estaven inscrits, no van participar-hi. En Lluís Candela tampoc va poder venir... esperem que a la propera de Granollers, la temperatura i les lesions no facin de les seves i puguem trobar-nos tots, com més millor!

Aquests són els resultats:

Lloc Drs Nom_Cognoms T_Final T_Real K5 K10 K15 K20

1345 2306 Ramon Bosch Palau 1:34:49 1:31:29 22:35 44:33 1:06:00 1:27:06

4932 1456 Ramon Miranda Ponce 1:54:55 1:48:37 26:27 52:41 1:18:23 1:43:13

6230 2278Merce Masip Piñol F-557 2:03:07 1:56:42 28:53 57:23 1:25:01 1:51:10
7280 1648 M.lourdes Morillas F-896 2:14:45 2:08:20 30:31 1:01:13 1:31:50 2:01:56

7417 1364 Mercè Morillas F-953 2:17:45 2:08:38 31:04 1:02:27 1:33:07 2:02:22

7606 1423 Alba Cucurella F-1040 2:22:03 2:12:55 31:04 1:02:39 1:34:50 2:06:20

Una abraçada,
Mercè Morillas

XIII Mitja Marató de Terrassa: 29/01/12

Hola companys/es,

Avui faré una crònica breu, no hi ha massa a explicar, estava sola com una mussola i d’anècdotes poques aquesta vegada, la veritat.

Cal destacar que feia un fred horrible. Vaig poder aparcar el cotxe a una zona molt propera a l’arc de sortida, i al cotxe em vaig quedar fins que només faltaven 10 minuts per començar. I el mateix vaig fer a l’arribar, sense despistar-me gens ni mica, vaig anar a refugiar-me al cotxe i així poder posar-me les mils de capes de roba que portava pel damunt. Llavors vaig tornar a baixar a la zona d’arribada, enllà em vaig retrobar amb la gent que havia anat veient al llarg de la cursa i d’altres que ni sabia que l’havien fet.

El recorregut aquest any el van variar una mica, ja no hi ha aquella botifarra llarga de Km de pujada per l’Avinguda del Vallès, ara han provat de fer un recorregut més rodonet, de manera que s’evitin els desnivells que té la ciutat de Terrassa, això sí, la pujada per la Rambla està tal qual.

Podríem dir que ara la mitja està bé, més que bé, donat que vaig fer marca personal! No m’ho esperava, jo pensava millora-la a Granollers i ho vaig aconseguir una setmana abans, què bé!

Jo no me la puc perdre. Fa més de 20 anys que treballo a Terrassa i conec moltíssima gent, entre pares i alumnes, per tant, em passo els 21 Km dient hola i adéu, i sense adonar-me’n arribo a meta. Us podeu creure que faig la mitja de Terrassa i no participo a la mitja de Sabadell, què fort!

Aviam si us animeu a fer-la l’any que ve, la de Terrassa, vull dir, ok?

Aquí us deixo el temps que vaig fer:

01737

01515

Mercè

Masip Piñol

CA DOLORS

1:58:53 1:57:46

227.18

mercè masip

Cursa 10 km del Barri de Sant Antoni: 22/01/12

Hola familia de corredors i corredores.
El passat 22 de gener del 2012 a les 9:30h es va celebrar la Cursa del Barri de Sant Antoni de Barcelona. Vam participar-hi molts corredors del CA Dolors: el Ramón, el Xavier, el Jordi, la Victòria, el Paco, el Josep, la Mercè Masip, la Lourdes i la Mercè Morillas i després tots els nens de la Mercè Morillas i de la Lourdes.
Tots vàrem ser molt puntuals i vam quedar al pati de l’escola. Hi havia molta gent però tothom va arribar bé. El Xavier, al ser professor del centre Salesians de Rocafort ens va deixar una aula on poder posar totes les bosses. Va estar molt bé.
Tots ens vàrem preparar: jerseis fora, lavabo, rellotges, mocadors de nas, ulleres, cremes, música, etc.
La Mercè Morillas es va esperar per fer la fotografia de rigor i ràpidament va marxar per fer els kilòmetres previs abans de la cursa, per tal de preparar la marató. Està fortíssima, fa una molt bona preparació per la marató de Barcelona. El Jordi, el Paco, la Lourdes, la Victòria, la Mercè Masip, el Xavier, l’Eduard i jo vàrem anar cap a la sortida. Allà hi havia molta gent escalfant i ens vàrem afegir .
La carrera va començar i ràpidament vàrem perdre la visió del Ramón, que és una fletxa, del Paco que està fortíssim i del Xavier.
Vàrem començar totes les noies juntes però mica en mica ens vàrem anar separant. Primer anàvem la Mercè Masip i jo, desprès ens vam trobar la Victòria, desprès ens vàrem trobar el Xavier. La Mercè Masip aquell dia estava inspirada i anava com una fletxa, jo la vaig anar seguint. Ella pim pam, pim pam i jo seguint-la!! Caram, amb la Mercè!!!
Total, va ser una cursa divertida, de molta gent i que tots vàrem disfrutar molt i molt !!!!
Quan es va acabar la cursa de 10Km començaven les curses de les altres categories on varen participar molt membres del CA Dolors. Jo vaig marxar per fer Km per tal de preparar la Marató, de camí cap el Fórum.
La cursa va estar molt bé, la vàrem disfrutar molt i ens ho vàrem passar molt bé, com sempre !!!!!!!

Alba Cucurella

Resultats Cursa 10K Barri de Sant Antoni 2012
Posició Cognoms Nom Club T Oficial T Real

00488 00555 Ramon Bosch I Palau CA DOLORS 00:41:04 00:40:33 231.52 M2
02199 00496 Francisco Rueda Gonzalez CA DOLORS 00:52:59 00:50:55 184.38 M3
02353 00924 Josep Antoni CA DOLORS 00:54:09 00:52:56 177.36 M5
02522 00356 Mercè Masip Piñol CA DOLORS 00:55:34 00:53:29 213.45 F08
02523 00524 Alba Cucurella CA DOLORS 00:55:34 00:53:29 213.42 F07
02556 02862 Xavier Moya Toran CA DOLORS 0:55:48 00:53:47 174.57 M3
02667 01706 Victoria LopezMart CA DOLORS 00:56:35 00:54:29 209.49 F09
02837 01476 Jordi Mira Pala CA DOLORS 00:58:05 00:55:26 169.37 M3
02899 00495 M.lourdes MorillasEx CA DOLORS 00:58:43 00:56:38 201.54 F08
03202 00570 Mercè Morillas Ex CA DOLORS 01:02:34 00:58:00 196.82 F08

ARRIBA EL 2012: Mitja de Sitges 15/01/12

Tot comença amb les trucades i els missatges de rigor del dissabte. Sembla que l’Alba i jo agafarem el cotxe aquesta vegada però, en comptes de quedar a Barna, decideixo anar-hi directament des de Sabadell. A Sitges no me n’hi vaig sola, m’acompanya un corredor de Terrassa (l’Eduard) que si no està massa ocupat, s’afegeix al grup i fa uns quants Kms amb nosaltres, però aquesta vegada no hi participarà.

Arribats a Sitges, i ben aparcats, enfilem cap al passeig a veure si trobem a la Mercè, la Lourdes, el Ramón i l’Alba. Una trucada de l’Alba em confirma que també han arribat bé, i que ens esperen just on donen la bossa del corredor i els pitralls. Els voluntaris de la carpa fan comentaris desafortunats i sense cap mena de gràcia respecte a les samarretes amb “rellenu” que ens poden oferir si volem, en fi, més val deixar-ho estar…

Tots plegats anem a la recerca d’un bar per fer temps, i a les 10:15h ens situem als calaixos assignats. Jo m’he quedat ben sola, tots ens hem dispersat per motius diversos, i comença la cursa!

Quan no portava ni un parell de Kms ens retrobem amb l’Alba i la primera cosa que em diu és la següent: “Mercè, mira’m els peus…” i sí, efectivament, estrenava unes fantàstiques sabatilles Nike, i no portava el xip!

Ens passem la cursa xerrant amb d’altres corredors, i gaudint tant del dia meravellòs que fa com del recorregut i del paissatge de platja que tant m’agrada. Una carretera estreta sortint de Sitges, i amb un recorregut d’anada i tornada, ens dóna l’oportunitat de saludar al Ramón, que va força metres -o més aviat Kms- davant nostre, i a les germanes Morillas (la Mercè i la Lourdes), que van pocs metres darrere nostre. Sense adonar-nos-en i travessant la zona més céntrica de Sitges, ja tornem a córrer pel mig del passeig. Hem fet una volta sencera i anem a per la segona, que, en realitat, és molt més fàcil perquè ja saps el que t’espera per endavant, si no fos que ja no vas tan lleuger i que les cames, segons com, no tiren com ho havien fet al llarg dels 10 primers Kms. L’ambient al poble és fantàstic, tant al passeig com pels carrerons interiors, la gent ens anima i aplaudeix, i la veritat és que aquest petit detall els corredors ho agraïm molt. Arribem a l’hotel Terramar per segona vegada i crec que és en aquest moment que un tal Jordi ens demana d’anar amb nosaltres -fa estona que va al nostre costat i està realment distret amb el nostre no parar de xerrar-, i així, tots tres fem grup fins pràcticament arribar a la meta.

Aquesta ha estat la meva primera mitja a Sitges, i us asseguro que no serà l’última.