Eduard Ulldemolins 42:42
Paco Rueda 54:19
Mercè Masip 56:54
Ni la
son, el recorregut, la ciutat… ni tan sols el temporal de pluja i fred van
poder evitar una nova participació del Club Atlètic Dolors a la Cursa de
Cornellà…
I mira
que va anar de ben poc que no deixéssim deserta la classificació!!! missatges a
les 6:30 h del matí, hi anem o no hi anem, està plovent, sembla que escampa allà al
fons… Finalment vam decidir fer acte de presència el Paco, la Mercè Masip i jo
mateix (menció molt especial per a l’Alba, que va apurar fins l’últim moment
esperant que ens decidíssim: culpa totalment nostra, vam dir que no i després
que sí, i altra vegada no i al final que sí… mil disculpes Alba!)
Pensàvem
sincerament que no correríem però, coses que passen, una vegada vam ser a
Cornellà ens va caure un Sol de justícia de 10 a 12 h que ens va obligar a
donar-ho tot una vegada més.
La cursa
no deixa de ser desagraïda: la ciutat és lletja, és un puja-i-baixa
trencacames, i només veus la llum quan arribes a l’interior de l’estadi i
recorres la pista d’atletisme (una gran motivació per fer l’esprint de la teva
vida… fins que veus el rellotge i saps que no estaries classificat per a les
Olimpíades, precisament). Però personalment segueixo participant perquè és la
primera cursa oficial que vaig fer amb el club i sempre es fa una mica especial
–a més, tinc la motivació que algun any aconseguiré arribar al final de la
maleïda pujada del km. 5 sense ofegar-me…
Del
desenvolupament en si mateix, doncs podríem comentar els molt bons temps de la
Mercè (56:54) i el Paco (54:19), sobretot tenint en compte el recorregut (no us
deixeu enganyar: no és pla!). I personalment, tot i haver preparat un estiu amb
força activitat i entrenament, em va enganxar al bell mig d’un tractament
estomacal (amb còctel d’antibiòtics inclòs) que em tenia KO –per tant, els meus
42:42 són més que dignes!
Ara el
repte és, la propera edició, per als tres: cal superar les marques, companys!
Una
abraçada a tothom i fins aviat!
Eduard
