Benvingut al Club!

Si t'agrada l'esport i vols treballar-hi, contacta amb nosaltres. La teva col.laboració sempre serà ben rebuda.

XXVI Mitja Marató de Sant Cugat

A principis de mes també vaig fer aquesta mitja marató, però va ser una mitja per oblidar.
Em vaig presentar a la sortida amb una gastreontiritis, que no hem va deixar córrer des de el Km11, i vaig acabar mig caminant a partir del Km16.
No tenia ni forces per continuar, però la paraula "abandonar" no existeix en el meu diccionari, així que varem anar fent fins arribar a meta en 1h55min23seg.
Com us he dit una mitja per oblidar, i que l'any vinent si puc aniré per treure el mal gust de boca que hem va deixar.
A banda de situacions personals, és una mitja molt solitària, organització justeta, i recorregut molt dur i exigent amb fortes pendents.
Salutacions,
Noé

XXV Mitja Marató del Baix Penedès

Cursa maca, dura i ben organitzada.
Dura, perquè del Km 4 al Km 9 és una pujada continuada, i a partir del 9 fins al final és un trenca-cames, tot ple de pujades i baixades que et permet anar a un ritme ràpid, però on mai acabes de recuperar.
Comencem puntualment a les 9h amb la música de Rocky, "Eye of the tiger", sonant per la megafonía (sembla que s'ha tornat un clàssic).
Els primers km's passen ràpid fent ziga-zages pel poble del Vendrell, i a partir del km 4 ja agafes la carretera que va fent lleugera pujada fins el km 9.
A partir del 9, girem i ens fiquem per una pista asfaltada entre vinyes i horts, fins el km14, anant fent continues pujades i baixades.
Des del 14 fins al 18, continuem amb el trenca-cames, però ara ja per urbanitzacions dels voltants del Vendrell.
A partir del 18, tornem a fer la mateixa ziga-zaga que al principi pel Vendell, però ara sembla que les pujades són més fortes, i que l'arribada no arriba mai.
Al final entrada molt maca per la rambla, i lo millor de tot marcar una nova Marca Personal en 1h35min45seg.
Després de tot l'esforç res millor per celebrar-lo que un gotet de cervessa ben fresqueta, i recollir tot el lot de regals (bossa d'esport, samarreta de cotó, fruita, beguda i una ampolla de ví del Penedès).
Cursa totalment recomenable, i de ben segur que si el calendari ho permet hi tornaré l'any vinent.

Noé Argelich

V Marató del Mediterrani

Por haber hecho solo cuatro cursas de 10 quilómetros en mi vida, la del Mediterrani incluida, no tengo muchas tablas para hacer una crónica sobre si una cursa y su organización es mala, regular o buena, pero la Marató del Mediterrani me parecía tener algunos defectos. Me enteré, después de haber hecho la inscripción, que iban a dar los dorsales el día anterior a la cursa; esto suponía una excursión a un hotel de Castelldefels con una conexión de transporte público penosa. Después, cambiaron la idea y sí que se podían recoger durante la misma mañana del domingo. A parte del lío sobre el día de la recogida de dorsales, todo estaba lejos. El hotel, el aparcamiento y el transporte público tenían distancias largas entre ellos.

La cursa en si me pareció muy correcta. Había agua para todos sin colas y la ruta se podía correr cómodamente. En los primeros cinco quilómetros no se veía mar; por lo tanto, la Marató del Mediterrani podría haberse llamado la Marató de la Zanahoria, ya que íbamos atravesando los campos de cultivo de Baix Llobregat sin rastro de la playa.

A mi prima, Kaisa Väliaho (la ä se pronuncia levantando el labio superior cerca de naríz y lengua al paladar y diciendo a), que hizo la media, le pareció todo bien. Sobre todo la temperatura, ya que ella está acostumbrada a salir a correr incluso a 20º bajo cero en el norte de Finlandia, donde vive. Ella os invita a todos a correr la Maratón de Levi o la Maratón de Rovaniemi en la Laponia finlandesa, donde se pueden ver renos en la cuneta de la carretera. Por cierto, Kaisa dijo que el marco de fotos de Caixa Sabadell en la bolsa de regalos era muy curioso.

La música del inicio en las cursas parece ser siempre la misma, The Eye of the Tiger de la banda Survivor (US), que sonaba en las películas de Rocky. Un himno sin el que no se puede empezar ninguna cursa. La canción es muy buena para las cursas ya que, en la película, el boxeador Rocky Balboa (Sylvester Stallone) esta auto motivándose para el combate del siglo. Pero hay más música motivadora en el mundo, incluso para correr. Se podría empezar con una canción del todopoderoso, incansable Bruce Springsteen, Born to Run. O algo de la misma época pero del lado hippie, Carole King y I Feel the Earth Moving under my Feet.

La música del principio no se oye durante mucho tiempo. A unos cientos de metros ya reina el silencio y la motivación musical cae en vértigo, mientras empieza la dura realidad de una cursa. Tienes muchos quilómetros por delante, estás cada vez más cansado y lo único que escuchas es la respiración cada vez más profunda de los participantes. Sería un momento ideal para la música motivadora. Quizá el apoteósico Don’t Stop Me Now de Queen mejoraría los tiempos de mucha gente y si, al final de todo, ya cerca de la meta, cuando tienes que poner cara de perro, pudieras hacerlo escuchando Houd Dog de Elvis Presley, sería la hostia.

Mucha motivación, muchos quilómetros y salud para todos.

Un abrazo,

Hannu Arvio

Resultados de tiempo real:

Media: Kaisa Väliaho 1.46.16 y Josep Antoni del Barrio 2.01.17

Cursa de 10 km: Hannu Arvio 53.02, Mercè Morillas 54.27 y Victòria López 1.00.11