Benvingut al Club!

Si t'agrada l'esport i vols treballar-hi, contacta amb nosaltres. La teva col.laboració sempre serà ben rebuda.

Cursa de les Aixetes - Sant Feliu de Llobregat

Aqui va la de Sant Feliu…

Nomes per començar la cursa es deia la CURSA de les AIXETES, per mi que ni pintat! Doncs queia aigua per tota la muntanya i fins i tot del CEL (per mi que tenien les aixetes obertes) , si per si, les curses de muntanya ja son dures si a partir del 5 i fins el 15 et plou, tot s’enfanga, les pedres rellisquen i les baixades passen a ser molt tècniques.

Al final molt bé 1:44 (no esta publicada la classificació) però l’any vinent hi penso tornar… ja que aquesta és de les que practicament es pot fer al 80% corrent ja que encara que hi havien moltes pujades, aquestes podies possar un ritme de passa curta i xino xano anar punjant.

Aquí va el perfil:

Ramon Miranda

Cursa Popular L'H - Festa de la Primavera

Hacía tiempo que por unas u otras causas no había ido a ninguna cursa últimamente, así que decidí "mojarme" y participar en la cursa popular de L´Hospitalet de Llobregat.

Lo que no sabía es que más que "mojarme" me iba a empapar. Llegué una hora antes, así que tuve tiempo de ver el ambientillo y de seguir el protocolo: inscribirme, hacer estiramientos, calentar un poco. Las sensaciones eran adecuadas.

Minutos antes de la salida me encontré con Victoria, Xavi, Lourdes, Mercè, Tony y los peques: Carme, Marta, Salva i Clara. Es el único momento en que estamos juntos, y en que me fijo en el rostro de los participantes ya que cuando empieza la cursa todos nos dispersamos y se convierte aquéllo en una marea humana.

Antes de que empezará la carrera ya me cayó alguna gota en la cabeza, pero no le di importancia, pero no llevábamos ni un kilómetro cuando empezó a llover, la gente seguía corriendo como si tal cosa. La carrera era como un caos ordenado...uno adelantando por aquí, otro cruzando por allá. Parecía un primaveral tapiz de variados colores, cada uno con una camiseta diferente. La lluvia fue in crecendo hasta convertirse en un aguacero, suerte que sólo me faltaba la mitad de la carrera. Por si fuera poco se levantó un viento racheado considerable que obstruía la marcha y daba una sensación de "frescor" bastante desagradable.

El último kilómetro y medio se me hizo bastante largo. Qué alivio ver la meta y escuchar la megafonía dándonos ánimos y agradeciendo nuestra participación!

Llevé el tiempo con mi reloj, empleé en la cursa unos 29 minutos, pero siempre podré decir que como se mojó tanto mi reloj se estropeó y fue más despacio. Bueno, lo importante es participar. Desconozco los tiempos del resto de los participantes del C.A. Dolors, unos llegarían antes, otros después, el caso es que no volví a localizarlos, espero que cuando los vuelva a ver me comenten sus sensaciones... eso, eso, que se mojen ellos también!

Paco Sánchez


Hola amics, Els Mira-Mori ens hem mullat i de valent.

Estàvem molt animats a córrer la primera cursa tots plegats després de dos anys i la festa s’ha diluït sota una pluja inclement. Hem sortit en dos grups: Marta, Salva i Toni per una banda i Carme i Mercè per l’altre. Baixàvem a bon ritme a trobar la Gran Via, quan, en tombar per enfilar la rambla Marina, les poques gotes que queien s’han convertit en pluja cada cop més forta. Hem seguit corrents conscients que si paràvem ens moriríem de fred. Però el fort vent i la immensa pluja no ens ha deixat cap altra opció, i ens hem aixoplugat amb l’esperança que la turmenta pararia de seguida; l’estona d’espera s’ha fet llarga i hem hagut de recórrer a “bona gent” que ens ha acompanyat en cotxe fins a la Farga on ens hem trobat feliçment tots cinc, sans i estalvis.

Nosaltres ja ens hem mullat, ...i queden uns quants, eh? (Montmeló, Sant Feliu...)

Mira-Mori


¡HOLA!

En la meva vida m'havia mullat tant.

Anàvem la Clara i jo tan contentes del ritme i de no haver-nos parat. La Clara fent un gran esforç i contenta... quan a la Rbla Marina, a l'alçada de Bellvitge, allò semblava el diluvi universal.

Empapades ens aixopluguem a la parada del Bus i i mira per on arriba el L-10. L'agafem amb la tarja mullada que no funcionava i fins al costat de la Farga. A tot això els avis i àvies que anaven a fer bolillos (puntes) repartint mocadors de paper per poder-nos eixugar una mica, una noia desmaiada perquè no havia esmorçat, i el bus que casi s'estampa contra un cotxe en una rotonda... i trons i llamps.

Vam afegir-nos al final de la cursa i el Paco es esperava amb un paraigua. Després de recullir les samarretes i canviar-nos hem anat cap a casa en autobús. El que no s'ha mullat gens ni mica ha estat el Miquel, que des de la seva cadireta ha vist aquesta colla de sonats corrent i tots mullats.

Ho hem viscut com una aventura. Ara a esperar que ningú agafi cap refredat.

Fins la propera,

Familia Rueda Morillas