Era un dia perfecte per córrer, amb un temps que a mi m’agrada: sol i gens ni mica de calor, ni d'humitat.
Vaig fer estiraments i l’escalfament sol i quan anava cap a la sortida em vaig trobar la gent del grup Sígueme. Ens vam fer la foto, encara que jo portava una cara de mig adormit, que millor no m’hagués posat.
Donen la sortida i jo encara no m’havia despertat. La primera volta per mi va ser un passeig i la segona em vaig espavilar i li vaig donar canya però en l’últim km ja tenia flat. Un altre cop no! Però més suau que la de Bombers. Vaig decidir baixar el ritme fins al final. Malgrat tot, un temps molt bo!
Ramon Bosch 42m02s
Fins a la propera crònica!
Ramon Bosch
Cursa bombers: 10/04/2011
Cursa de Bombers 2011
Hola corredors i corredores,
El diumenge dia 10 d’abril, 4 membres del CA Dolors vam participar a la cursa de Bombers.
La Lourdes, el Paco, en Xavier i jo vam quedar sota l’Arc del Triomf.
Era un dia per anar a la platja.
Ens vam treure la roba que portàvem, que la vam deixar al guarda-robes, i ens vam posar a fer l’escalfament; tot a anava bé, però en 5 minuts ja estàvem suant, sort que hi havia un lloc que donaven aigua i em vaig poder refrescar una mica.
Un quart d’hora abans de la sortida vaig marxar del grup per anar al meu calaix que era el + 42; quina feinada per arribar-hi! un munt de gent amunt i avall. Però a mida que m’apropava al meu calaix n’hi havia menys.
Quant vaig entrar al meu calaix era tot un luxe: molt poca gent i em vaig trobar un quants del grup de Sígueme i vam desitjar-nos sort.
Donen la sortida i decideixo fer el primer tram relaxat i el segon al màxim. Els primers km molt bé i molt relaxat, quant agafo el carrer de Florida Blanca començo a notar la xafogor de Barcelona. En el km 4’5 em trobo un company del gimnàs que estava començant a patir per la calor i l’animo perquè no pari; al final el deixo enrere. Quan passo per la plaça Universitat decideixo treure’m la samarreta que m’estava molestant, tenia molta calor; em vaig sentir més fresc i més còmode i vaig començar a accelerar. La samarreta la portava a la cintura quan vaig passar pel carrer Ausiàs March amb passeig Sant Joan i em trobo a ma mare i li faig l’entrega de la samarreta, que em va anar molt bé i no em va fer més nosa per la resta de la cursa. Vaig accelerar una mica més però en ronda de sant Pere el flat apareix; respiro totalment diferent i baixo una mica el ritme però quan ja el tenia quasi fora em ve la Via Laietana, que no vaig poder augmentar la velocitat tal com jo volia, perquè el flat el tornava a tenir; em vaig anar recuperant a poc a poc fins que em va parar de fer mal, quan ja esteva a Plaça Palau, i vaig poder fer l’esprintada final.
Quan vaig arribar al lloc de l’aigua em va dir una noia:
Noia- el xip?
Ramon- aquí, al turmell.
Noia – La samarreta?
Ramon- Ah! no ho sé, que n’he fet; l’he llençada, la samarreta.
Noia- Com que l’has llençada?
Ramon – corre tu, fes 10km amb aquet sol que fa, veiem si l’aguantes, la samarreta, fins el final.
Noia-…..
Vaig esperar el Paco i la Lourdes que arribessin i desprès a esmorzar, que ens ho mereixíem.
Aquests són els resultats:
Ramon Bosch Palau 0h 42m 46s
Xavier Moya Toran 0h 54m 45s
Fancisco Rueda Gonzalez 0h 57m 23s
M. Lordes Morillas Exposito 1h 01m 09s
Ramon Bosch.
Hola corredors i corredores,
El diumenge dia 10 d’abril, 4 membres del CA Dolors vam participar a la cursa de Bombers.
La Lourdes, el Paco, en Xavier i jo vam quedar sota l’Arc del Triomf.
Era un dia per anar a la platja.
Ens vam treure la roba que portàvem, que la vam deixar al guarda-robes, i ens vam posar a fer l’escalfament; tot a anava bé, però en 5 minuts ja estàvem suant, sort que hi havia un lloc que donaven aigua i em vaig poder refrescar una mica.
Un quart d’hora abans de la sortida vaig marxar del grup per anar al meu calaix que era el + 42; quina feinada per arribar-hi! un munt de gent amunt i avall. Però a mida que m’apropava al meu calaix n’hi havia menys.
Quant vaig entrar al meu calaix era tot un luxe: molt poca gent i em vaig trobar un quants del grup de Sígueme i vam desitjar-nos sort.
Donen la sortida i decideixo fer el primer tram relaxat i el segon al màxim. Els primers km molt bé i molt relaxat, quant agafo el carrer de Florida Blanca començo a notar la xafogor de Barcelona. En el km 4’5 em trobo un company del gimnàs que estava començant a patir per la calor i l’animo perquè no pari; al final el deixo enrere. Quan passo per la plaça Universitat decideixo treure’m la samarreta que m’estava molestant, tenia molta calor; em vaig sentir més fresc i més còmode i vaig començar a accelerar. La samarreta la portava a la cintura quan vaig passar pel carrer Ausiàs March amb passeig Sant Joan i em trobo a ma mare i li faig l’entrega de la samarreta, que em va anar molt bé i no em va fer més nosa per la resta de la cursa. Vaig accelerar una mica més però en ronda de sant Pere el flat apareix; respiro totalment diferent i baixo una mica el ritme però quan ja el tenia quasi fora em ve la Via Laietana, que no vaig poder augmentar la velocitat tal com jo volia, perquè el flat el tornava a tenir; em vaig anar recuperant a poc a poc fins que em va parar de fer mal, quan ja esteva a Plaça Palau, i vaig poder fer l’esprintada final.
Quan vaig arribar al lloc de l’aigua em va dir una noia:
Noia- el xip?
Ramon- aquí, al turmell.
Noia – La samarreta?
Ramon- Ah! no ho sé, que n’he fet; l’he llençada, la samarreta.
Noia- Com que l’has llençada?
Ramon – corre tu, fes 10km amb aquet sol que fa, veiem si l’aguantes, la samarreta, fins el final.
Noia-…..
Vaig esperar el Paco i la Lourdes que arribessin i desprès a esmorzar, que ens ho mereixíem.
Aquests són els resultats:
Ramon Bosch Palau 0h 42m 46s
Xavier Moya Toran 0h 54m 45s
Fancisco Rueda Gonzalez 0h 57m 23s
M. Lordes Morillas Exposito 1h 01m 09s
Ramon Bosch.
18ª Mitja Montornès: 27/03/2011
Hola, amics,
Aquest passat 27 de març s’ha celebrat la 18ª Mitja Montornès-Montmeló-Vilanova-La Roca i 5Km, per molt poc, passada per aigua, amb un total de 4500 participants entre Mitja i 5km.
Durant el camí, l’arribada i l’espera a l’inici de la cursa, va ploure amb ganes i de forma miraculosa va parar a les 09:50, quan ens adreçàvem a la sortida. Però un cop allà, mentre esperàvem per iniciar la carrera, va tornar a ploure, fent que els participants tinguessin encara més ganes de començar. Malgrat tot, va ser un petit ensurt, ja que després no vam patir cap mena de remullada i vam poder fer tot el recorregut ben secs.
Després de dos mesos de descans “obligats” i un mes d’entrenament suau vaig voler gaudir d’una mitja acompanyada del Toni, la meva germana Lourdes i en Ramon Bosch, que com sempre va ser fidel al seu propi ritme... Malgrat les quatres setmanes escasses d’entrenament (entremig els últims 12 km de la Marató), tenia moltes ganes de poder gaudir d’una bona cursa i així va ser, amb un ritme suau, un bon paisatge i bones sensacions.
Cap al final del recorregut, ja tot baixada, la Lourdes se’ns va avançar una mica. Era la primera vegada que la feia i va voler conservar fins gairebé el final. En arribar, uns temps molt “dignes”, begudes, la gran caixa de la Henkel i un bon plat de pasta per recuperar forces.
Esport3 ha fet un reportatge de la jornada que podeu veure a http://www.esport3.cat/video/3443050/Mitja-Marato-de-Montornes-del-Valles i aquests són els nostres resultats:
844 227 Ramon BOSCH CA DOLORS M M4 422 53:11 1:35:26 1:38:15
2418 1767 Lourdes MORILLAS CA DOLORS F F12 60 1:12:17 2:10:53 2:13:42
2426 388 Mercè MORILLAS C A DOLORS F F12 61 1:12:18 2:11:32 2:14:22
2427 387 Josep Antoni MIRA C A DOLORS M M5 711 1:12:17 2:14:22
Aquesta és una cursa molt recomanable, on té cabuda el esportistes que es volen iniciar, amb el recorregut dels 5 km. Per tant, us animo a participar-hi l'any vinent, però, compte! les inscripcions s'acaben ben aviat!
Ara toca un altre breu descans i dins un mes, a tornar a rodar.
Una abraçada,
Mercè
Subscriure's a:
Missatges (Atom)