Molt bé, Lluís! Felicitats pel teu rècord!
Com que volia fer els 32 km finals, m’he presentat al punt de sortida previst (km 10, Rocafort-Rosselló) a les 9:15, per afegir-me a les 9:30. Però no m’he pogut resistir i a les 9:22 m’he posat a córrer amb la gran riuada humana, en un raconet per no molestar, perquè a aquella hora, la penya corria... com corria! Així que jo, a córrer.
Entre els km 8 i 9, m’he trobat a l’Albert, amic del Ramon Miranda, amb qui vaig coincidir a les mitges de Sitges i la de Granollers, al·lucinat de trobar-me corrent davant d’ell; aclarida la “trampa”, ha seguit amb un company per tal d’acabar la seva primera marató en 3 hores 50 minuts.
Com que era baixada i em trobava bé, he fet els 20 primers quilòmetres en dues hores clavades i a partir d’aquí he mirat de ser més conservadora.
La veritat és que hi ha hagut molt d’ambient, tant, que era difícil deixar de córrer, malgrat que a partir del km. 27 començava a haver corredors que caminaven o afluixaven el ritme considerablement.
El dos últims quilòmetres les cames ja volien parar (amb la pujadeta del carrer Sepúlveda), però m’he oblidat d’elles i he posat l’automàtic. He arribat després de 3 hores 15 minuts, quan el rellotge de la meta marcava 4 hores i 7 minuts.
M’han volgut donar la medalla, però, evidentment, no l’he agafada; ni portava dorsal, ni havia fet la marató sencera. Si el cos aguanta i segueixo entrenant, espero poder recollir-la l’any vinent i, si pot ser, acompanyada J.
Una abraçada,
Mercè
