Potser penseu que la crònica de la teva primera Marató comença
quan surt el sol del dia que l'has de fer... en el meu cas no ha estat així. La
bogeria per fer la Marató em rondava pel cap feia uns anys però diferents
lesions i estats de forma no m'ho havien permès. Així doncs aquesta crònica
comença al novembre de 2014.
En aquells moments em trobava bé físicament i vaig pensar que el
2015 seria un bon any per intentar-ho així que, fent cas d'alguns companys de
feina que no paraven de "picar-me", m'apunto a la "Zurich Marató
Barcelona 2015".
Fins que no vaig guardar la Visa a la cartera després d'haver
fet el pagament no vaig adonar-me del que realment havia fet. Tenia casi 4
mesos pel davant i un objectiu que veia molt dur però que afrontava amb moltes
ganes.
El primer va ser fer-me un pla d'entrenament. No en tenia ni
idea així que vaig deixar-me guiar per MyAsics i sembla que, si més no a mi, em
va funcionar.
Van començar els recorreguts curts, les tirades llargues, els
descansos,... i semblava que el cos anava aguantant i progressant. Cap lesió,
això sí, sempre escoltant al cos per a que a les primeres molèsties de
qualsevol part (tendons, plantes, genolls) afluixés, fes un descans i esperés a
estar recuperat.
Les sortides de 21, 28 i 35 kms em confirmaven que ho tenia a
tocar així que vaig seguir molt obedient al meu pla. Els reis em van portar unes
sabatilles per córrer noves i la millora es va notar molt. El Marc em preparava
la dieta de la setmana i em donava els consells alimentaris per a que no em
manqués cap nutrient ni vitamina i he de dir que ho ha fet prou bé perquè no he
tingut cap defalliment ni mareig abans, durant, ni després de cap sortida
llarga.
Finalment calia cuidar la part emocional i vaig buscar-me
padrins de kms de Marató. Vaig voler tenir records especials pel Xavi Benito que
va ensenyar-me a fer el "cara perro" quan et manca l'últim esforç i
per amics que són exemples clars de superació, constància i dedicació (Andrés
de "best"), juntament amb tot l'entorn runner en què tots hi som
immersos.
Tot això va fer que 2 dies abans de la "gran cita"
sentís que ja ho havia fet tot per poder mirar a la cara als 42 km que tindria
pel davant.
No ens enganyem... per molt que tothom et digui que has de
descansar i dormir els dies abans... és impossible. Jo no vaig dormir ni la nit
de divendres ni la de dissabte. No eren nervis, era emoció. Veure el dorsal a
casa, la samarreta, la polsera de temps, ... pensar en què em posaria (malles
llargues o curtes?, passaré fred fins que surti? vaig canviat o passo pel
guarda-roba?) no em deixava pensar en altres coses. Tota la setmana menjant el
que em deia el Marc (Pasta, arròs, llenties, fruita, esmorzars amb melmelades,
cereals, mel, làctics, ... cervesa...). Divendres un massatge a les cames per
descarregar-les i prevenir lesions.
La nit abans vaig posar els 2 despertadors que tinc (us imagineu
que després de tota la prèvia m'adormo i arribo tard a la sortida?).
Evidentment no van arribar a sonar cap dels dos.
Per fi eren les 6:30 del 15 de Març de 2015.
Darreres instruccions alimentàries del Marc per afrontar
nutritivament la cursa amb garanties (dues hores abans galetes, iogurt, fruits
secs) i 45 minuts abans de la sortida beguda isotònica.
El metro venia carregat. A les 7:50 ja era a Pl. espanya
esperant als companys que compartirien amb mi aquesta bogeria i als que ens
acompanyarien unes estones (gràcies Mercè i Lourdes), els que farien fotos
durant el recorregut i els que ens donarien suport durant la cursa (gràcies
Eduard, Ramon i Toni).
I allí estàvem, la Mercè Massip, el David (un company de la
feina que també feia la seva primera marató) i un servidor amb l'adrenalina a
tope i amb ganes que tot comencés.
Després de veure com anava sortint tothom per davant nostre (és
el que té ser primerencs) i amb el "Barcelona" de la Caballé i el
Mercury de fons, passem per sota de l'arc de sortida. Havia començat la gran
festa de l'atletisme i jo hi era allà com a actor i no com a espectador.
Molta gent durant tot el recorregut i molts suports que
s'agraeixen. Família picant-nos les mans, fent petons (gràcies Jordi, Mama,
Primi, Jose i, com no, la meva estimada Isabel, la Sara i el Marc), amics que
s'incorporen durant la cursa per còrrer una estona amb nosaltres (Gràcies
Marta, Tony, Fede) i tenint present en tot moment a tothom que m'ha estat donat
suport durant aquest temps i els que m'havien apadrinat algun km (els portava a
tots apuntats al meu braç).
Tot i que volia anar una mica més a poc a poc i que la Mercè
"Mori" durant els 12 primers kms m'anava informant que els
temps eren més ràpids del que havia previst, no podia anar més lent. La primera
mitja anava eufòric (1:59:55) i segurament no vaig conservat tot el que hauria
calgut per a la segona part.
Passar corrent per davant de la Sagrada Família, l'Arc de
triomf, la Catedral i tants llocs emblemàtics de Barcelona i veure com tothom
t'anima, et pica les mans,... sense parar, et fa anar amb més optimisme del que
caldria. La diagonal es va fer molt llarga i vaig començar a notar el
cansament. Ja eren més de 30km a les cames i era el segon cop a la vida que
passava aquesta distància i aquest cop, encara quedava força pel davant. La
segona meitat vaig decidir "caminar" als avituallaments i així
assegurar-me que arribaria sense problemes, això em va portat a passar d'anar a
28 minuts cada 5 km a 33 minuts... total 2:14:44 per a la segona volta i temps
final 4:14:39.
Trobar al Ramon en diferents punts del recorregut ha estat el
millor reconstituent quan ja comencen a pesar les cames. Trobar a la Isa i el
Marc al km 42 no ha tingut preu. Super emocionant. Sobre la "pintura"
del km 42 l'abraçada amb ells no ha tingut preu. El de menys l'estona que ha
passat per haver parat, el temps era el de menys. Ho havia aconseguit, era
Maratonià. Els darrers 192 metres fins a l'arc d'arribada han estat els
"meus" metres. La gent animant, las fonts al fons i l'arc d'arribada
que s'apropava. Trepitjar la catifa d'arribada ha estat un autèntic
"momentàs".
La veritat és que la nit abans de la cursa m'havia marcat 5
objectius:
1r.- Gaudir des del km 0
3r.- Acabar-la "amb dignitat".
4t.- Fer un temps d'acord al que he preparat (firmo de 4:00:00 a
4:15:00)
5é.- Acabar físicament sencer.
I puc dir que els he assolit els 5. No puc estar més content i
satisfet.
Bé, doncs aquesta és la crònica de la meva primera Marató i que,
de ben segur, no serà l'última.
Salut i km's
Carles Muñoz
Carlos Muñoz Llurba - ESP - Temps: 04:14:36
Merce Masip Piñol - ESP - Temps: 04:28:56
Merce Masip Piñol - ESP - Temps: 04:28:56