XXV Cursa popular Vila de Sant Boi: 28/02/2010

Buenas noches corredoras/es,

Aquí tenéis la crónica de la cursa de ayer 28 de Febrero de 2010, correspondiente a la 25ª CURSA POPULAR VILA DE SANT BOI, en la cual participamos 2 atletas del CA DOLORS: Victoria y el que escribe la crónica, Paco Rueda. Junto a nosotros nos acompañaron, el papá de un niño compañero de mi hijo Daniel del básquet, y tres familiares, 2 de estos maratonianos.

La cursa empezaba a las 10:00 horas. Llegamos sobre las 08:55, tiempo suficiente para ir al WC, hacer estiramientos, correr por la pista de atletismo, ver las cursas de los más pequeños por categorías y la de discapacitados físicos, psíquicos y sensoriales.

Al final, sobre las 10:12 horas, con un poco de retraso, empezó la cursa. Hacía una buena temperatura para correr. Al principio todo muy bien, había bajadas y rectas, pero empezaron de vez en cuando a haber algunas subiditas (ya no me acordaba de todas, ya que hace 2 años también hice esta cursa).

Sobre el kilómetro 9, que era una subida, tuve que parar unos segundos porque ya empezaban las piernas a aflojar, pero en ese momento oigo que una chica que me alcanzaba me dice, ”¡venga, ánimo, que ya queda poco!”, le di las gracias y nada más adelantarme, empecé otra vez a correr. Corrí el ultimo kilómetro sin parar, con una solanera que pegaba. Para colmo, antes de la entrada al Estadio de Atletismo, había una pequeña subidita, y yo pensando que ya estaba, pero no. De nuevo no recordaba que una vez que entras, faltan por correr los 400 m. de la pista de atletismo que rodea el estadio… pero yo ya no tenia fuerzas ni para hacer un sprint.

Menos mal que a la llegada, me pude reponer comiendo unos trozos de naranja y plátano, que sustituyeron a la bebida isotónica.

Antes de empezar la cursa y al una vez acabada, vimos a Arcadi Alibés. periodista y comentarista deportivo de TV3 y Canal 33, el cual lleva 30 años haciendo cursas de todos los tipos, de 10 kms., medias maratones y maratones…...

Aquí tenéis los tiempos:

LlocGral

pTotal

Drs

Nom_Cognoms

Ll_Sx

T_Final

T_Real

mKm

LloCat

NomClub

795

78,61%

206

Francisco Rueda

55:55

55:13

5:32

M4 - 180

CA DOLORS

953

94,26%

642

Victoria López

F-120

1:02:51

1:02:07

6:13

F5 - 11

CA DOLORS

Una abrazo a todas/os.

Paco Rueda.

XV Mitja Marató Gavà - Castelldefels: 22/02/2010

Bon dia,

Ahir vaig estrenar la samarreta del club a la Mitja Marató de Gavà, i quina millor manera que fent MMP!!!!!

Varem sortir molt enrera, i va tocar córrer molt per mirar d'enxempar el globus de 1h35. En el Km2 em creuo amb en Ramon Miranda que anava amb el globus de 1h40 i ens desitgem sort (com va anar???). Fins el Km4 no vem poder agafar el globus de 1h35 però de moment tot molt bé, a ritmes entre 4:15 y 4:30, i de cames força bé.

Passem pel Km5 i no puc agafar aigua a l'avituallament de la quantitat de gent que hi ha acompanyant el globus, però per sort era al principi, que si em salto aquest avituallament no passa res.

Enfilem fins el Km10, que el passo en 44:26, a només 5seg de la meva MMP en 10Km, i penso "Aquesta marca s'ha de baixar!!!!". A partir del Km11 la llebre comença a incrementar el ritme, però com que veig que els continuo clavant entre 4:30 i 4:40, decideixo de seguir la llebre i fer la meva cursa.

D'aquí fins el Km19 tot molt bé, i una mica en reserva pensant en la pujada final. A partir del Km19 tornem a apretar per no perdre temps en la pujada, i al final surten els 2 últims Km's en 4:35 i 4:31. Ara ja només queda l'arribada a l'estadi i apretar les dents per fer una bona recta final i acabar amb un temps de 1h35m06s!!!!!

Per acabar una dutxa i una bona paella a Castelldefels per celebrar la feina ben feta.

Us deixo els meus parcials de pas:

Lloc Dorsal Nom_Cognoms T_Final T_Real Ritme Km5 Lloc Km10 Lloc Km5_10 Km15

732 1305 Noé Argelich Ferreira 1:35:52 1:35:06 4:31 21:01 730 44:26 695 22:25 1:07:21

Lloc Km10_15 Km20 Lloc Km15_20 Km21_09 LlocCat NomClub

747 22:56 1:30:10 737 22:49 4:57 167-M2 CA DOLORS

Salutacions i ens veiem a Montornés!!!!!

Noé

Mitja Maratò Granollers: 08/02/2010

Benvolguts amics,

Diumenge passat dia 7, ens vam convocar uns quants malalts de running per participar a la Mitja de Granollers. Érem la Mercè, el Ramon Miranda i jo corrent com a “avatar” del Luís Candela. En cap cas pensava fer una mitja marató aquest any. En un “subidón” com el que va tenir el Xavi Moya després fer la Sant Antoni, vaig provar d’apuntar-me a la mitja de Barcelona, però les inscripcions ja estaven tancades. Val a dir que els entrenaments que estic fent es basen més en agafar velocitat que no pas en aguantar 21 kilòmetres. Així que, sense pensar-ho gaire i fent palesa aquesta dualitat catalana entre el seny i la rauxa, aquesta última va guanyar la partida. I allà ens veiem, escalfant al poliesportiu olímpic de Granollers i ficant-me tots els ungüents remeiers que calguin abans de sortir a endrapar km. com qui es menja un manat de calçots.

Només arribar a les immediacions del poliesportiu ja te n’adones que la cursa no és com les altres. Es viu intensament a la ciutat, i els carrers estan plens d’amics, familiars i veïns dels corredors. Sortim la Mercè i jo a ¾ d’11 del matí, una hora que afavoreix que la gent surti a animar. I del cert és que gairebé no hi ha un pam de carretera on no hi hagi algú donant ànims. Granollers, Les Franqueses, Corró d’Avall, ple de gent. Fas 2,5km sense pensar-hi i allà ens separem dels assenyats que fan el quart de mitja. Ells acabaran en 15 minuts i a mi em queden prop de 2 hores encara d’asfalt en un dia meravellós de sol i bona temperatura.

Sobre el km 6 o 7 ens trobem als guanyadors en sentit contrari. Em marejo de veure tanta gent passar a tota ceba i intento fixar-me en el nostre carril. El pas per La Garriga al km. 10 i 11 és inexplicable de gent animant. Allà tots dos marquem el millor ritme. A partir d’aquí, per a mi, cada km és un rècord, doncs mai havia competit durant tanta distància.

A l’avituallament passat La Garriga, un tap d’una ampolla es fica a la sola de la sabatilla i m’obliga a parar doncs vaig desestabilitzat. Ens trobem als amics del Maimakansu, ells només són 120 corrent, el CADolors només 3. Jo vaig fent el que puc i la Mercè va flotant com una papallona saludant als amics i coneguts de la cursa, i jo al darrera poso una mica d’ordre fent avinent que el seu marit els està vigilant i que vagin amb compte amb el que diuen.

Acostumat de sempre a còrrer amb diferents dolors a la cama esquerra, vaig notant com el genoll esquerre es va queixant cada cop més. Sembla un pinçament del menisc, però el dolor no passa d’aquí i en cap cas m’obliga a parar, només a abaixar el ritme de 6 min/km a gairebé 8. I així encarem els 9 km que queden per endavant, a xino xano i amb la Mercè fent-me companyia. Temps estimat d’arribada: 2h22’ gairebé 15 minuts més del previst. No està gens malament, per ser la primera mitja. Vaig bevent l’aigua que em donen i arribem al km 18 i mig on ja es veu la pancarta de l’arribada, una inacabable recta de 2 km. Una pancarta vermella que es va apropant lentament, fins que al final et passa per sobre i t’obliga a cridar “ja he fet la meva primera mitja!!!”

Després de recollir la bossa, m’afarto de taronges (les millors de la meva vida) i un gotet de caldo. I a bona fe que em feia falta, doncs un cop passati l’encarcarament de les cames, estic una mica marejat. Tot passa quan arribo a Barcelona i em fico un bon plat d’arròs amb peix i bolets. Això sí que recupera i no les begudes isotòniques!!

Dos dies d’agulletes i tan panxo. Pot ser sí que va bé això d’entrenar-se per a fer una cursa tant llarga com aquesta, no creieu?

A les fotos podeu veure el quintet d’amics abans i després de la cursa, i l’olla del caldo!!

Una abraçada,

Familia Mira Morilla