Can Mercader, curses de 10km i 5km: 28/05/2012

Van córrer la cursa de 5km la Clara i la Marta, pendent de trobar el temps.
També hi va participar la Carme, amb la seva categoria, en una distància d'1 km.

Ramon Bosch         40:57
Alba Cucurella       53:54
Mercè Morillas       55:59
Toni Mira               56:02
Salva Mira           1:00:53   2n classificat primesa masculina: TROFEU!!!!
Lourde Morillas   1:01:56

10 km de Nou Barris: 20/05/2012

La cursa de Nou Barris dues setmanes més tard va ser tot el contrari de Cardedeu, i possiblement no la faci mai més. Hi vam participar l’Alba i jo, i tot va començar de color gris, per no dir de color negre.
D’entrada no era una cursa matinera, si no recordo malament a les 9:30h donaven el tret de sortida. Des de les 6 del matí, l’Alba i jo ens anavem enviant whatsapps, perquè estava caient una de forta a Barcelona i totes dues teniem clar que plovent no corríem. A Sabadell començaven a caure quatre gotes mal contades i per això, al final, vam decidir d’anar a veure què.
A les 8:45h a la cantonada Meridiana amb passeig de Fabra i Puig. Vam quedar així i allà ens vam trobar. No plovia i vam anar al centre comercial a buscar el meu pitrall i la bossa del corredor. I quina va ser la nostra sorpresa quan el “tiparracu” que estava al càrreg de donar-m’ho va esbroncar-me de mala manera per no haver anat a recollir-ho tot dissabte per la tarda, perquè era així com ho posava a la pàgina d’Internet. Em vaig quedar glaçada, resulta que no em donava no només la bossa del corredor, que de fet poc importava, sinó que no em volia donar ni el pitrall, cosa que significava que no podria córrer! Em vaig enfadar moltíssim quan veia davant dels meus ulls una pila de pitralls per repartir, i que ell no baixava del burro, que no hi havia manera de que ens donés res. L’Alba, que és molt més àgil i directa que jo, li va dir, de forma educada, que jo havia pagat i tenia tot el dret de tenir-ho tot. Al final va accedir a donar-me només el pitrall i cames ajudeu-me corrents fins a la linia de sortida (que no arribàvem!)
La cursa, com que no la vaig començar amb bon peu, així va anar. No va ser res de l’altre dijous: 10 km de recorregut urbà amb pujades i baixades, no la definiria com a trencacames, però plana, plana no ho era gens. I jo encara encaparrada amb el que li diria a l’atontat que ens va atendre (o desatendre) si me’l tornava a trobar de cara.
Com a curiositat, només dir que vaig coincidir amb un alumne de primer de batxillerat, que per cert, anava per davant meu i no massa bé. El recorregut té anades i tornades pel mateix tram de cursa, això et permet veure els que van en sentit contari, i pobret, anava força “apuradillu”.    
Acabada la cursa, l’Alba va posar ordre i va remoure cel i terra per aconseguir la meva bossa del corredor, amb èxit, per cert. Gràcies Alba!
En resum, d’aquesta cursa m’ha quedat un regust bastant amarg.
Mercè Masip

10 km de Cardedeu: 06/05/2012

En Paco, en Ramón, l’Alba i jo mateixa, vam participar a la  18ª edició de la CURSA FIRA SANT ISIDRE de Cardedeu, i sembla ser que 1.344 atletes van arribar a meta.
A les 7:30h quedaven els tres de la capital a l’estació del Nord, l’Alba aquesta vegada faria de taxista, i a la mateixa hora jo recollia a Eduard a l’estació de Sabadell Sud. Nosaltres vam arribar en 30’, ens era molt més còmode i ràpid arribar a Cardedeu sense haver d’anar a Barna, i una vegada aparcats vam dirigir-nos cap al pavelló per recollir el meu pitrall. Llavors vam quedar tots plegats, i després de fer-nos la foto de rigor, cap a l’arc de sortida falta gent! El dia era ideal, no feia gaire sol, ni fred ni calor, i amb una bona temperatura per córrer.
El circuit d’aquesta prova és una barreja entre asfalt i camins de terra. El perfil no és dur, des del km 2 fins al km 6 no hi ha massa pujades pronunciades, però això sí, quan arribes al km 6 hi ha una pujadeta considerable (aproximadament uns 100 m) que fa que la respiració es dispari i costi seguir el ritme de cursa. Però una vegada arribes a aquest punt, tot baixada fins a meta.
Cadascú va anar al seu ritme des de la sortida, i una vegada retrobats al pavelló, vam comentar com ens havia anat a tots quatre, i penso que bé.
Aquesta cursa és una de les que recomano, i sempre coincideix amb d’altres, però jo procuro no perdre-me-la mai. Aquest any coincidia amb la de Sant Quirze del Vallés i, tot i que està al costat de casa, vaig voler repetir Cardedeu. La imatge dels camps especialment verdosos en aquesta época de l’any i un petit caminet per on passem els corredors amb vestimentes acolorides, fa que la mirada cap endavant, per veure com van caient els km, no es faci feixuga; tot al contrari, el ziga-zaga ple de colors barrejat amb la verdor del camp és molt agradable per a la vista.
Jo vaig gaudir molt de la cursa, realment és maca i crec que l’Alba pensa el mateix, ja que totes dues  portem unes quantes edicions. Pel Paco i pel Ramón, aquesta era la seva primera participació a Cardedeu i espero que no sigui l’última. Què n’opineu, nois?
mercè masip