En Paco, en Ramón, l’Alba i jo mateixa, vam participar a la 18ª edició de
A les 7:30h quedaven els tres de la capital a l’estació del Nord, l’Alba aquesta vegada faria de taxista, i a la mateixa hora jo recollia a Eduard a l’estació de Sabadell Sud. Nosaltres vam arribar en
El circuit d’aquesta prova és una barreja entre asfalt i camins de terra. El perfil no és dur, des del km 2 fins al km 6 no hi ha massa pujades pronunciades, però això sí, quan arribes al km 6 hi ha una pujadeta considerable (aproximadament uns
Cadascú va anar al seu ritme des de la sortida, i una vegada retrobats al pavelló, vam comentar com ens havia anat a tots quatre, i penso que bé.
Aquesta cursa és una de les que recomano, i sempre coincideix amb d’altres, però jo procuro no perdre-me-la mai. Aquest any coincidia amb la de Sant Quirze del Vallés i, tot i que està al costat de casa, vaig voler repetir Cardedeu. La imatge dels camps especialment verdosos en aquesta época de l’any i un petit caminet per on passem els corredors amb vestimentes acolorides, fa que la mirada cap endavant, per veure com van caient els km, no es faci feixuga; tot al contrari, el ziga-zaga ple de colors barrejat amb la verdor del camp és molt agradable per a la vista.
Jo vaig gaudir molt de la cursa, realment és maca i crec que l’Alba pensa el mateix, ja que totes dues portem unes quantes edicions. Pel Paco i pel Ramón, aquesta era la seva primera participació a Cardedeu i espero que no sigui l’última. Què n’opineu, nois?
mercè masip
