El 26 de gener del 2014
la Mercè, l’Eduard i jo vam fer la mitja marató de Terrassa.
Era un dia preciós per córrer
amb una temperatura molt agradable.
Vam quedar una hora abans per
fer la xerrada i fer l’escalfament. Jo estava nerviós perquè no em feien mal
les cuixes i tenia ganes de treure
l’espina de l’any passat.
Donen la sortida i començo
a buscar espais però no en trobo cap en el primer km, així que em toca baixar de ritme perquè es forma un tap, fins que al final me'n surto. Del km5 al 10, tot anava com una seda: cada participant tenia lloc
per córrer.
Al km 10 començo a
tenir unes molèsties en el peu dret però segueixo tirant. Cada km em fa més mal i decideixo baixar ritme a veure si para i poder accelerar més endavant, però no puc. S'apropa l’Eduard pel darrere, li comento i m'indica un carrer per arribar directe a l'arribada, i li faig cas.
Abandonar va ser un moment trist però era el millor que podia fer perquè no sabia què tenia.
Un cop a
l'arribada, vaig explicar a la gent què m’havia passat i tots van coincidir que era la millor
opció.
Vaig tornar cap ha casa
content perquè els amics m'havien donat un ànims impressionants. Hi
ha moltes mitges per córrer. Algun dia havia de ser el primer cop que abandonés.
Això es tot.
Ramon Bosch
Eduard Ulldemolins 1:35:57
Mercè Masip 1:58:04
