Benvingut al Club!

Si t'agrada l'esport i vols treballar-hi, contacta amb nosaltres. La teva col.laboració sempre serà ben rebuda.

XXXII Maratón Donostia - San Sebastián

Amanece el día con todo el suelo mojado, y el cielo totalmente nublado. Ya nos esperábamos lo peor, frío y agua, pero al final el día se comporto y pudimos realizar la carrera entre 8 y 10ºC de temperatura y sin agua, así que condiciones perfectas para un gran día.


Arranca la carrera, y yo ya con los pelos de punta, cuando salimos con la canción de Carros de Fuego… A partir de ahí, todo muy bien, rápidamente cogemos el ritmo y vamos devorando los Km’s a un ritmo siempre entre 4’45”/km y 4’55”/km. El objetivo era aproximarnos lo máximo posible a 3h30, y la intención era seguir al globo hasta donde se pudiera, pero sin obsesionarnos, pero nada más salir, el globo sale disparado, y preferimos dejarlo marchar, y seguir a ritmo hasta volver a encontrarlo.


El circuito constaba de 3 vueltas, una primera a un circuito corto de 5Km, y dos vueltas más a un circuito más largo de 18.5Km. La primera vuelta pasa muy rápido, siempre con mucho tráfico (de corredores), aún vamos todos muy bien y en pelotón. Entramos en el estadio de Anoeta, donde aún nos quedarán por pasar 2 veces más, y la verdad que es impresionante. Primer punto de encuentro con Marta (mi mujer) tanto a la entrada del estadio como a la salida, siempre dando ánimos y subiendo la moral.


Pasamos los Km’s y rápidamente nos plantamos en el Km 10 con un tiempo aprox de 48’30”. En esta primera vuelta al circuito largo, no notamos mucho el viento, porque aún vamos en un pelotón bastante numeroso, pero ya se advierte que en la siguiente vuelta, seguramente el viento pegará fuerte. En el Km 12 me vuelvo a encontrar con Marta, y me suministra el primer Gel de glucosa, que me tomo en el Km15.


La vuelta larga tiene de todo, la entrada y salida del estadio de Anoeta, llena de gente animando, el paso por el Kursal y la playa de la Concha, donde también hay muchísima gente animando, y el paso por la zona universitaria donde prácticamente se corre solo.


Antes de finalizar la primera de las vueltas largas, aproximadamente en el Km18, damos caza al globo de 3h30 y lo adelantamos. Aproximadamente en el Km20 me vuelvo a encontrar con Marta, y me suministra el segundo de los geles, que transportaré un ratito en la mano para tomarlo en el Km25. Ahora ya ponemos rumbo hacía la última vuelta, pasando la media maratón en 1h43m40seg. Vamos más rápido de lo que esperábamos, pero las sensaciones son muy buenas con lo que seguimos para adelante y todo genial. En el Km30 me cruzo por última vez hasta la meta con Marta, donde me da el último de los geles que me tomaré en el Km35. Hasta ese momento todo muy bien, pero ya empiezo a ver que mis fuerzas empiezan a flaquear, y del Km35 al Km38 paso mi muro particular. Intento no desengancharme mucho de mi compañero, Ramón, y no bajar demasiado el ritmo (parciales de 4’50”/km a 5’10”/km) para no perder mucho tiempo. En el Km39 empiezo a notarme algo mejor, y apreto un poco para poder dar caza a mi compañero, cosa que realizo en el Km41 y realizamos el último Km juntos, donde ya pagamos los excesos realizados y hacemos el parcial más lento de toda la carrera en 5’15”/km para entrar por meta a la vez con un tiempo de 3h27min41seg.


Nos dan la medalla y una manta térmica, y finalizamos más que satisfechos por la carrera realizada, que mejora todas nuestras expectativas. Lo mejor de todo ha sido el ser capaces de doblar las dos medias (1h43m40s y 1h44m01s), cosa que demuestra el buen planteamiento y la regularidad que hemos llevado durante todo el maratón y la preparación adecuado que hemos realizado durante los 3 últimos meses.


Y nada mejora para celebrar el trabajo bien hecho, que salir a cenar unos pinchos por Donostia con su respectivo Txacolí, mmmmm.


1383886 ARGELICH FERREIRANOÉ3:29:023:27:414:55MSEN-MC.A DOLORS


Un saludo a todos.


Noé

El CA Dolors, de nou a Mataró (XII Mitja Marató Ciutat de Mataró)

Hola, corredores i corredors!


Aquest diumenge 6 de desembre s’ha celebrat la XII Mitja Marató de Mataró amb 1800 arribats entre 1:06:45 (Club Kenya) i 2:36:24 (Club Maimakansu).


Del nostre club CA Dolors només van participar en Ramon Bosch (segona mitja, amb samarreta del Club) i la Mercè Morillas (primera mitja, “amb plantilles”), però l’entusiasme i la companyonia no van faltar en aquest matí de temperatura suau i assolellat.


Després de trobar Mataró Park i agafar el bus que arriba fins la zona dels vestuaris i escalfament, van saludar a en Salvador Carbonell que repartia dorsals, un dels creadors del Maimakansu, el Club que té més proporció de dones de la península (20%) i de corredors amb xip groc.

Com sempre, el vestuari dels nois estava ple a vessar, amb corredors que es canviaven al passadís, mentre que els vestuaris de les noies es mantenia en ordre i bona harmonia.

Encara que la temperatura era agradable, en Ramon i la Mercè no van voler agafar fred a la musculatura i van estirar a consciència a la pista interior on es guardaven les bosses. Només un quart d’hora abans de les 10:00 van sortir per prendre posicions.


Aquest cop, tot sigui dit, en Ramon no va donar avantatge a la Mercè i va sortit disparat en busca de l’hora quaranta-cinc. Els deu primers kilòmetres són pràcticament tots baixada i, si els aprofites conservant, pots guanyar temps i enfrontar els dos últims (tot pujada) amb empenta.


Durant tot el trajecte, els nostres corredors es van anar creuant i donant ànims.

Aquestes són les seves cròniques:


Jo estave a la sortida amb la Mercè i començo a posar en marxa els aparells electrònics (el polsometro, el belocimetre i l’ipod) però em donc compte que el belocimetro no tenie pila i que el pulsometro no em marcave les pulsacions. Desconnecto el belocimetro del rellotge i després torno a mirar si em done les pulsacions i, sí, em donave les pulsacions.

Comence la mitja Marató i acompanyo la Mercè uns quants metres i les cames demanen més velocitat i em despedeixo de la Mercè i ja començo un altre cop amb problemes electrònics: ja no em donave les pulsacions i l'únic que em funcionave ere el crono.

Durant els 20 km molt bé i reservant forces per la pujada que m’esperave. En la pujadeta l'únic que vaig sentir ere un urbano discutint amb un ciutadà.

Arribo, aixeco el cap i veig el temps del crono de cursa i paro el meu crono i veig 1:48; he rebaixat 10’ de la meva primera mitja que vaig fer; quina gràcia!

Després de recollir els paquets, que no m’ho esperave que en donessin tants, vaig anar a buscar la família Mira-Morillas perquè en guardessin els productes i jo vaig anar a buscar les dues bosses d'esports de la Mercè i la meva que estaven lligades amb un fular així quan arribés la Mercè es pogués tapar.

Torno cap la família Mira-Morillas, deixo la bossa i cap a la duxa. Entro al vestuari d’homes: tot el terra ere una piscina, no tenie lloc per deixar la bossa. Al final em vaig canviar en el passadís i... ape!! ja em dutxaré a casa.

Ha sigut la primera Mitja fora de Barcelona o, millor dit, els meus primers 21km fora de Barcelona, i m’ha fet molta il.lusió fer aquesta mitja Marató a Mataró.


Malgrat que en Ramon no em va donar avantatge, vaig fer molt bona marca en els primers 10 km i vaig mantenir un bon ritme fins el 17; però a partir d’aquí, les cames van començar a notar que sota els peus hi havia alguna cosa nova i entre el 19 i el 20, on és la pujada més pronunciada, vaig haver de caminar uns 700 metres perquè la meva musculatura així ho demanava. Quan ja tornava a trotar, al km 20, vaig trobar el meu fill, en Salva, que m’esperava per tal d’acompanyar-me per donar-me ànims fins el final, tal i com va fer fa dos anys, en el meu aniversari. Sempre va bé aire fresc quan les forces flaquegen...

En acabar, malgrat els 7 minuts de més que vaig fer en relació a l’any passat, els merescuts regals i de nou uns bons estiraments a consciència. Pendent per l’any vinent tornar a baixar els 7’, amb plantilles inclosesJ.

Aquesta és una petita mostra del material preparat per descarregar, que van lliurar als arribats a la meta. Sort que la resta de la família Mira-Morillas ens esperaven per ajudar-nos amb la càrrega...


Els temps reals i els punts de la nostra lliga. La Mitja de Mataró era de puntuació doble!!!


IDSoci

Real

PuntsLliga

Categoria

Ramon

1:48:46

200,00

M

Mercè

2:08:18

200,00

F


Fins a la propera (Vilanova, Vilafranca, Cursa dels Nassos, Sitges, St. Antoni...???)!!!


Una abraçada,


Ramon Bosch

Mercè Morillas

LXXXVI Jean Bouin

Hola corredors i corredores del CA Dolors!

14 persones del nostre Club van participar la popular cursa de la Jean Bouein.

Feia un dia fresquet per correr i per fer un bon temps.

La sortida va donar avantatge a la gent del club, que no sigui dit; molta gent corrent i no es podia aconseguir un bon ritme. Creia que a la Gran via de les Corts Catalanes, sent més ampla, podria córrer més.


Tranquil però tampoc; en resum, tota la cursa va ser per mi una preocupació. Tot i així vaig fer un bon temps: 46m 19s; millor que a la Cursa de Bombers.

Ah!!! Després al Camp Nou. D'això també es té que fer una crònica? Visca el Barça!!!

Bona setmana a tots.

Ramon Bosch


IDSoci - Real - PuntsLliga - Categoria

Arnau - 0:04:48 - 100,00 - B-M

Marta Jincong - 0:04:49 - 100,00 - A-F

Daniel - 0:05:17 - 90,85 - B-M

Carme - 0:05:40 - 100,00 - B-F

Clara - 0:05:41 - 84,75 - A-F

Salvador - 0:12:07 - 100,00 - C-M

Ramon - 0:46:19 - 100,00 - M

Carles - 0:51:57 - 89,16 - M

Francisco David - 0:55:52 - 82,91 - M

Mercè - 0:56:04 - 100,00 - F

Jordi - 0:56:31 - 81,95 - M

Victòria - 0:57:58 - 96,72 - F

M.Lourdes - 1:00:38 - 92,47 - F

Luis - 1:02:43 - 73,85 - M

XXIII Cinc Milles Nocturnes de Cerdanyola

Després de l’experiència casolana del Cross de Sants, alguns corredors del club vàrem decidir exportar els nostres coneixements atlètics fora de les nostres terres: ens vam inscriure a les Cinc Milles Nocturnes de Cerdanyola.


Com la distància fins allà era considerable i davant del perill de perdre’ns i no arribar a l’hora a la línea de sortida, a dos quarts de cinc de la tarda estàvem tots llestos per anar a l’aventura.


Quan vàrem arribar estàvem muntant encara les paradetes i ens va donar temps de reconèixer el circuit.


Dues hores després sortíem a córrer ben escalfadets (un camp de futbol tot per a nosaltres ens va ajudar força).


Al principi tot anava bé perquè tot era baixada. Però, tot allò que es baixa, s’ha de pujar i la pujada final era curta, però molt intensa. Tant intensa que vàrem acabar traient tots els fetge per la boca.


De tota manera, el Toni va acabar fent el temps previst, el Paco anava per allà endavant (després de la sortida ja no el vaig veure) i la Victòria i jo vàrem fer el que vàrem poder.


Això sí, l’entrepà i el gotet de caldo ens va revifar per a tornar a casa.


Josep Ariño


Punts_Cursa

Buscar en Cursa

IDSoci

Real

PuntsLliga

Categoria

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Francisco

0:45:12

100,00

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Josep Antoni

0:48:15

93,68

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Josep

0:48:41

92,84

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Victòria

0:49:30

100,00

F

XXXI Cros Popular de Sants


Per fi he baixat de l’hora!


Des de que em dedico a córrer com a popular, allà pel 2004, mai havia pogut baixar de l’hora en uns cursa de 10km. Entrenaments sense adaptar a les meves característiques ni criteri, van portar a lesions, una operació, una recuperació llarga, sobrecàrregues, problemes al genoll,... I mentrestant anar veient com la parella, fills, familiars, amics, coneguts i saludats, anaven passant-me la mà per la cara i, o corrien quan jo no podia, o em treien 5, 10, 15 minuts, o feien mitges maratons, curses de muntanya, triatlons,... Tot el que aconseguien era inabastable per la meva pobra constitució de corredor... Fins i tot el cirurgià que em va operar m’aconsellava deixar de desgastar sabatilles a la Diagonal, dura i aspra com l’asfalt que la cobreix des de Francesc Macià fins el Parc de Cervantes.


Però,

La il·lusió per a córrer una marató no afluixava. El mètode d’entrenament per a principiants d’un geni com en Jack Daniels (va en serio, no parlo del whisky!!) seguia martellejant-me les temples: 10 min corrent, 5 caminant, 10 minuts corrent, 5 caminant, i acabar amb 10 minuts corrent. Després, arribar a casa i posar-me a estirar i estirar i estirar. I beneir el moment en que tocava acabar fent 80 abdominals: 20 superiors, 20 oblics esquerra, 10 oblics dreta i 20 inferiors. “¡¡Puedes respirar cuando hagas abdominales!!”, em deia el Javi Pérez, l’entrenador personal que em vaig llogar quan estava desesperat per una operació que no es deixava recuperar. I acabava posant-me gel, fregues i ungüents homeopàtics on tenia els dolors de l’operació. I a l’endemà, vinga agulletes que em feien anar eixarrancat un i dos dies després. Tot això un, dos, tres cops per setmana, moltes tardes sense ganes, on, literalment, la família em posava de peus al carrer per a que comencés a fer l’entrenament que tocava.


I,

Vet aquí que un espantós diumenge de vent i fred, em calço inconscientment una samarreta curta taronja que m’havien donat la tarda anterior, i a sobre la del Club. També uns pantalons curts, mitjonets i bambes, i acompanyo a la família a la Festa Major Atlètica del nostre barri, el Cros Popular de Sants. Com a bon “pitxatecles”, m’havia programat exactament a quin ritme havia d’anar a cada quilòmetre de la cursa: Els dos primers a 6:30; 3r i 4t a 6:10; del 5 al 8 a 5:50 i els dos últims “a cara de perro”, és a dir, a 5:30. Al principi, fixant-me en el rellotge i en el ritme, vaig perdre de vista tots els companys del club. A tots sense excepció. Tothom em passava i jo tossut al ritme que em marcava el pip-pip del rellotge. Un pip...pip...pip era massa lent i havia d’apretar. Un pipipipipipipip era massa ràpid i havia d’afluixar. AFLUIXAR!?!?!?!?! Però si volia baixar de l’hora!


Un dels grans errors del corredor principiant, i candidat a carn de traumatòlegs, és el de sortir a sac.

Aquest cop no ho vaig fer, que un ja ha vist prou metges i fisioterapeutes com per saber el que no s’ha de fer. I així, amb el pip-pip del rellotge anava fent el ritme marcat. Pels volts del km. 4,5, a l’avinguda Madrid, vaig veure allà al davant una samarreta del Club. I si l’agafava? Era la M.Lourdes, que anava esbufegant camí de la baixada de la Rambla Badal. Just abans de la corba per baixar-hi, la vaig passar, i aprofitant la gambada llarga que em permetia el petit desnivell, vaig atacar la mitja volta per a tornar a pujar i trobar-me amb l’aigua. Tenia previst parar, caminar i beure tota l’ampolla abans de tornar a engegar i seguir amb el pip-pip. Llavors la Lourdes em va tornar a passar i se’n va anar enllà. Em va costar un poc tornar-la a avançar, ja a les acaballes d’Alcolea, però el ritme a 5:50 estava llençant-me al final que el bon amic Xavi ens comentava un altre matí de diumenge: “els dos darrers kilòmetres no hi ha ritme que valgui, s’ha d’anar “a cara de perro. Tombo per Sant Antoni i enfilo el carrers de l’Autonomia, Watt, i Muntades on trobem la Lali, l’únic/a soci/a del Club que va col·laborar amb el Cros (que gran ets, Lali!). I Tarragona avall per a travessar la Plaça d’Espanya i trobar-me de cara amb la pujadeta constant dels diferents noms que pren el Carrer de Sants.


Amunt, amunt, amunt!!!

I allà al fons, molt al fons, una altra samarreta blanca del club, la del Josep. Massa lluny, per a agafar-lo, però no tant com per a perdre l’esperança de baixar de l’hora. Fa pujada i el cos ja porta 8km i 50 minuts d’esforç: 177 pulsacions, 180, 183 i passo la Plaça de Sants, un oasi planet on esgarrapar uns pocs segons. 185, 187, 188 pulsacions!! Ull que ja vaig al 100% de la meva freqüència cardíaca màxima! Ja es veu el temps del crono que porta al damunt el cotxe que marca el camí als corredors, aturat davant de la rampa que porta a meta. Un últim esforç, gir de 90 graus a la dreta i pujar fins al final ple d’alegria convençut d’haver aconseguit l’objectiu malgrat el vent, el fred i les pors passades. Temps real: 59’27’’


Per fi he baixat de l’hora!


Toni Mira


Resultats dels corredors del club:

Nom

T.Real

PuntsLliga

Categoria

Ramon

0:45:43

300,00

M

Carles

0:50:31

271,49

M

Mercè

0:54:41

300,00

F

Ignasi

0:55:21

247,79

M

Francisco R.

0:56:27

242,96

M

Anna D.

0:56:52

288,48

F

Jordi

0:57:11

239,84

M

Francisco David S.

0:57:20

239,22

M

Victòria

0:57:31

285,22

F

Genís

0:58:01

236,40

M

Josep

0:59:02

232,33

M

Josep Antoni

0:59:27

230,70

M

M.Lourdes

1:01:41

265,96

F

Daniel

N/D

300,00

B-M

Salva

N/D

300,00

C-M

Sara

N/D

300,00

I-F

Carme

N/D

300,00

B-F

Marta

N/D

300,00

A-F

Marc

N/D

300,00

C-M

Guillermo

N/D

300,00

PreB-M

Anna B.

N/D

300,00

PreB-F

Miquel Taoqiu

N/D

300,00

PreB-M