Benvingut al Club!

Si t'agrada l'esport i vols treballar-hi, contacta amb nosaltres. La teva col.laboració sempre serà ben rebuda.

XXIII Cinc Milles Nocturnes de Cerdanyola

Després de l’experiència casolana del Cross de Sants, alguns corredors del club vàrem decidir exportar els nostres coneixements atlètics fora de les nostres terres: ens vam inscriure a les Cinc Milles Nocturnes de Cerdanyola.


Com la distància fins allà era considerable i davant del perill de perdre’ns i no arribar a l’hora a la línea de sortida, a dos quarts de cinc de la tarda estàvem tots llestos per anar a l’aventura.


Quan vàrem arribar estàvem muntant encara les paradetes i ens va donar temps de reconèixer el circuit.


Dues hores després sortíem a córrer ben escalfadets (un camp de futbol tot per a nosaltres ens va ajudar força).


Al principi tot anava bé perquè tot era baixada. Però, tot allò que es baixa, s’ha de pujar i la pujada final era curta, però molt intensa. Tant intensa que vàrem acabar traient tots els fetge per la boca.


De tota manera, el Toni va acabar fent el temps previst, el Paco anava per allà endavant (després de la sortida ja no el vaig veure) i la Victòria i jo vàrem fer el que vàrem poder.


Això sí, l’entrepà i el gotet de caldo ens va revifar per a tornar a casa.


Josep Ariño


Punts_Cursa

Buscar en Cursa

IDSoci

Real

PuntsLliga

Categoria

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Francisco

0:45:12

100,00

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Josep Antoni

0:48:15

93,68

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Josep

0:48:41

92,84

M

5milles Cerdanyola, 2009, 8045

Victòria

0:49:30

100,00

F

XXXI Cros Popular de Sants


Per fi he baixat de l’hora!


Des de que em dedico a córrer com a popular, allà pel 2004, mai havia pogut baixar de l’hora en uns cursa de 10km. Entrenaments sense adaptar a les meves característiques ni criteri, van portar a lesions, una operació, una recuperació llarga, sobrecàrregues, problemes al genoll,... I mentrestant anar veient com la parella, fills, familiars, amics, coneguts i saludats, anaven passant-me la mà per la cara i, o corrien quan jo no podia, o em treien 5, 10, 15 minuts, o feien mitges maratons, curses de muntanya, triatlons,... Tot el que aconseguien era inabastable per la meva pobra constitució de corredor... Fins i tot el cirurgià que em va operar m’aconsellava deixar de desgastar sabatilles a la Diagonal, dura i aspra com l’asfalt que la cobreix des de Francesc Macià fins el Parc de Cervantes.


Però,

La il·lusió per a córrer una marató no afluixava. El mètode d’entrenament per a principiants d’un geni com en Jack Daniels (va en serio, no parlo del whisky!!) seguia martellejant-me les temples: 10 min corrent, 5 caminant, 10 minuts corrent, 5 caminant, i acabar amb 10 minuts corrent. Després, arribar a casa i posar-me a estirar i estirar i estirar. I beneir el moment en que tocava acabar fent 80 abdominals: 20 superiors, 20 oblics esquerra, 10 oblics dreta i 20 inferiors. “¡¡Puedes respirar cuando hagas abdominales!!”, em deia el Javi Pérez, l’entrenador personal que em vaig llogar quan estava desesperat per una operació que no es deixava recuperar. I acabava posant-me gel, fregues i ungüents homeopàtics on tenia els dolors de l’operació. I a l’endemà, vinga agulletes que em feien anar eixarrancat un i dos dies després. Tot això un, dos, tres cops per setmana, moltes tardes sense ganes, on, literalment, la família em posava de peus al carrer per a que comencés a fer l’entrenament que tocava.


I,

Vet aquí que un espantós diumenge de vent i fred, em calço inconscientment una samarreta curta taronja que m’havien donat la tarda anterior, i a sobre la del Club. També uns pantalons curts, mitjonets i bambes, i acompanyo a la família a la Festa Major Atlètica del nostre barri, el Cros Popular de Sants. Com a bon “pitxatecles”, m’havia programat exactament a quin ritme havia d’anar a cada quilòmetre de la cursa: Els dos primers a 6:30; 3r i 4t a 6:10; del 5 al 8 a 5:50 i els dos últims “a cara de perro”, és a dir, a 5:30. Al principi, fixant-me en el rellotge i en el ritme, vaig perdre de vista tots els companys del club. A tots sense excepció. Tothom em passava i jo tossut al ritme que em marcava el pip-pip del rellotge. Un pip...pip...pip era massa lent i havia d’apretar. Un pipipipipipipip era massa ràpid i havia d’afluixar. AFLUIXAR!?!?!?!?! Però si volia baixar de l’hora!


Un dels grans errors del corredor principiant, i candidat a carn de traumatòlegs, és el de sortir a sac.

Aquest cop no ho vaig fer, que un ja ha vist prou metges i fisioterapeutes com per saber el que no s’ha de fer. I així, amb el pip-pip del rellotge anava fent el ritme marcat. Pels volts del km. 4,5, a l’avinguda Madrid, vaig veure allà al davant una samarreta del Club. I si l’agafava? Era la M.Lourdes, que anava esbufegant camí de la baixada de la Rambla Badal. Just abans de la corba per baixar-hi, la vaig passar, i aprofitant la gambada llarga que em permetia el petit desnivell, vaig atacar la mitja volta per a tornar a pujar i trobar-me amb l’aigua. Tenia previst parar, caminar i beure tota l’ampolla abans de tornar a engegar i seguir amb el pip-pip. Llavors la Lourdes em va tornar a passar i se’n va anar enllà. Em va costar un poc tornar-la a avançar, ja a les acaballes d’Alcolea, però el ritme a 5:50 estava llençant-me al final que el bon amic Xavi ens comentava un altre matí de diumenge: “els dos darrers kilòmetres no hi ha ritme que valgui, s’ha d’anar “a cara de perro. Tombo per Sant Antoni i enfilo el carrers de l’Autonomia, Watt, i Muntades on trobem la Lali, l’únic/a soci/a del Club que va col·laborar amb el Cros (que gran ets, Lali!). I Tarragona avall per a travessar la Plaça d’Espanya i trobar-me de cara amb la pujadeta constant dels diferents noms que pren el Carrer de Sants.


Amunt, amunt, amunt!!!

I allà al fons, molt al fons, una altra samarreta blanca del club, la del Josep. Massa lluny, per a agafar-lo, però no tant com per a perdre l’esperança de baixar de l’hora. Fa pujada i el cos ja porta 8km i 50 minuts d’esforç: 177 pulsacions, 180, 183 i passo la Plaça de Sants, un oasi planet on esgarrapar uns pocs segons. 185, 187, 188 pulsacions!! Ull que ja vaig al 100% de la meva freqüència cardíaca màxima! Ja es veu el temps del crono que porta al damunt el cotxe que marca el camí als corredors, aturat davant de la rampa que porta a meta. Un últim esforç, gir de 90 graus a la dreta i pujar fins al final ple d’alegria convençut d’haver aconseguit l’objectiu malgrat el vent, el fred i les pors passades. Temps real: 59’27’’


Per fi he baixat de l’hora!


Toni Mira


Resultats dels corredors del club:

Nom

T.Real

PuntsLliga

Categoria

Ramon

0:45:43

300,00

M

Carles

0:50:31

271,49

M

Mercè

0:54:41

300,00

F

Ignasi

0:55:21

247,79

M

Francisco R.

0:56:27

242,96

M

Anna D.

0:56:52

288,48

F

Jordi

0:57:11

239,84

M

Francisco David S.

0:57:20

239,22

M

Victòria

0:57:31

285,22

F

Genís

0:58:01

236,40

M

Josep

0:59:02

232,33

M

Josep Antoni

0:59:27

230,70

M

M.Lourdes

1:01:41

265,96

F

Daniel

N/D

300,00

B-M

Salva

N/D

300,00

C-M

Sara

N/D

300,00

I-F

Carme

N/D

300,00

B-F

Marta

N/D

300,00

A-F

Marc

N/D

300,00

C-M

Guillermo

N/D

300,00

PreB-M

Anna B.

N/D

300,00

PreB-F

Miquel Taoqiu

N/D

300,00

PreB-M