Tot comença amb les trucades i els missatges de rigor del dissabte. Sembla que l’Alba i jo agafarem el cotxe aquesta vegada però, en comptes de quedar a Barna, decideixo anar-hi directament des de Sabadell. A Sitges no me n’hi vaig sola, m’acompanya un corredor de Terrassa (l’Eduard) que si no està massa ocupat, s’afegeix al grup i fa uns quants Kms amb nosaltres, però aquesta vegada no hi participarà.
Arribats a Sitges, i ben aparcats, enfilem cap al passeig a veure si trobem a la Mercè, la Lourdes, el Ramón i l’Alba. Una trucada de l’Alba em confirma que també han arribat bé, i que ens esperen just on donen la bossa del corredor i els pitralls. Els voluntaris de la carpa fan comentaris desafortunats i sense cap mena de gràcia respecte a les samarretes amb “rellenu” que ens poden oferir si volem, en fi, més val deixar-ho estar…
Tots plegats anem a la recerca d’un bar per fer temps, i a les 10:15h ens situem als calaixos assignats. Jo m’he quedat ben sola, tots ens hem dispersat per motius diversos, i comença la cursa!
Quan no portava ni un parell de Kms ens retrobem amb l’Alba i la primera cosa que em diu és la següent: “Mercè, mira’m els peus…” i sí, efectivament, estrenava unes fantàstiques sabatilles Nike, i no portava el xip!
Ens passem la cursa xerrant amb d’altres corredors, i gaudint tant del dia meravellòs que fa com del recorregut i del paissatge de platja que tant m’agrada. Una carretera estreta sortint de Sitges, i amb un recorregut d’anada i tornada, ens dóna l’oportunitat de saludar al Ramón, que va força metres -o més aviat Kms- davant nostre, i a les germanes Morillas (la Mercè i la Lourdes), que van pocs metres darrere nostre. Sense adonar-nos-en i travessant la zona més céntrica de Sitges, ja tornem a córrer pel mig del passeig. Hem fet una volta sencera i anem a per la segona, que, en realitat, és molt més fàcil perquè ja saps el que t’espera per endavant, si no fos que ja no vas tan lleuger i que les cames, segons com, no tiren com ho havien fet al llarg dels 10 primers Kms. L’ambient al poble és fantàstic, tant al passeig com pels carrerons interiors, la gent ens anima i aplaudeix, i la veritat és que aquest petit detall els corredors ho agraïm molt. Arribem a l’hotel Terramar per segona vegada i crec que és en aquest moment que un tal Jordi ens demana d’anar amb nosaltres -fa estona que va al nostre costat i està realment distret amb el nostre no parar de xerrar-, i així, tots tres fem grup fins pràcticament arribar a la meta.
Aquesta ha estat la meva primera mitja a Sitges, i us asseguro que no serà l’última.
mercè masip
| 00454 | 02142 | Ramon | Bosch I Palau | CA DOLORS | 01:30:55 | 01:29:54 | 77.70 | M | |
| 02581 | 02015 | Mercè/Alba | Masip/Cucurella | CA DOLORS | 02:04:06 | 02:01:58 | 67.45 | F | |
| 02716 | 00790 | Mercè | Morillas Expósito | CA DOLORS | 02:16:42 | 02:11:44 | 62.45 | F | |
| 02719 | 02069 | M.lourdes | Morillas Expósito | CA DOLORS | 02:17:47 | 02:13:29 | 61.64 | F |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada