Ramon Bosch 3:23:24
Alba Cucurella 4:25:44
Mercè Morillas 4:31:20
Antoni Mira 4:31:20
Mercè Masip 4:38:36
"Peu de foto"
En un principi, ens va acompanyar en Paco (fins el km 12) i a partir d'allà fins el final la Lourdes. També en Jordi va venir amb nosaltres del km 14 al 35. Moltes gràcies a tots tres, així com a l'Eduard que ens vam trobar en diferents punts del recorregut per animar-nos, i d'altres socis i simpatitzants (Lluis, Lali, Ramon Tomás, Alícia, Llorenç...).Per últim, moltes gràcies als amics i familiars que pacientment ens esperàven a la meta per felicitar-nos i celebrar amb nosaltres el "moment de glòria".
Una abraçada a tots i totes!!!
Mercè Morillas
(Aquí podeu veure el vídeo a partir del km 30)
Hola corredors i corredores del nostre club.
El 17 de març del 2013 vaig fer la meva primera marató.
Vaig dormir bé i vaig anar sol cap a la Plaça d’Espanya el màxim de
tranquil possible. En arribar a les escales de la font, em canvio per córrer i deixo
la motxilla al guarda robes. A les 8h vaig anar direcció a Caixa Fòrum, el lloc
a on havia quedat amb la gent del club. Estava el Toni, Mercè, Masip, Eduard i
Alba, i el Paco que els acompanyaria un tram de la cursa i es canviaria per la
Lourdes al 12km aproximadament, que faria el segon tram. També hi era el Hannu
i uns amics de la Mercè i el Toni. Quan ja érem tots, ens vam fer la foto de
rigor i després vair anar cap al meu calaix.
Donen la sortida: primer els de cadira de rodes, després els professionals
i una mica més tard jo. Surto i em trobo al carrer de Sants els meus pares, ma germana
i el meu cunyat. Quin avorriment els 10 primers km! Un cop agafo el carrer
Tarragona, veig molta gent per tot arreu animant, una passada. Passeig de Gràcia
era una altra passada, molta gent esperant els corredors i a la Sagrada Família,
els turistes animant. A la Meridiana segueix havent-hi gent. Al 20km saludo a
una voluntària del club Sígueme. Al carrer València torno a trobar els meus
pares i els saludo. Segueixo corrent per la Gran Via i començo a veure la gent
com es va en retirant. Al fòrum km30 el cos té gana i em prenc el primer gel;
mai no n’havia pres, quin gust més dolent! Al 32km l’Albert (el monitor del
gimnàs que em va preparar el programa de l’entrenament) em va avisar que allà tindria
moltes possibilitats de baixar el ritme, però no va ser així, segueixo al
mateix ritme. Al Carrer de la Marina em menjo un plàtan. A l’Arc del Triomf veig
per últim cop els meus pares i ja no els veuria més fins a l’arribada. Pel
centre de Barcelona hi ha molta i molta gent animant, per a mi és una festa. A
l’Avinguda del Paral·lel sabia que m’ho havia d’agafar amb molta calma, era la
part més dura: cap al terra i màxima concentració. Però no és així; aixeco el
cap recordant les vegades que havia corregut per aquet carrer de Barcelona. Al 40km
em donen un tros de plàtan, gracies a uns dels voluntaris que fa un gran
esprint per a atrapar-me.
La arribada. No em creia el que havia fet i el temps que havia trigat.
Ràpidament em vaig vestir i vaig anar a
buscar els meus pares, però, a on? si no havíem quedat enlloc! l’instint
familiar em va dir on trobar-los. Un cop vestit, a la porta de sortida dels
corredors, em vaig trobar uns amics i em van felicitar per la meva primera
marató i ens vam fer unes abraçades. La família estava sota el pont esperant-me
i vaig començar a votar d’alegria, però
les cames em van començar a fer mal i vaig haver de parar. Abraçades amb la
mare, pare, germana i cunyat i ens vam acomiadar perquè em vaig quedar esperant
els companys. Quan van arribar-hi tots, vam felicitar el Toni que era el seu
aniversari i la seva tercera marató, acompanyat tot el recorregut per la Mercè,
el Paco i la Lourdes. Ens vam fer la foto de família i vaig tornar cap a casa,
que la tarda jugava el Barça al Camp Nou contra el Rayo. Vaig trucar a l’Albert
per comunicar-li el temps que havia fet.
El dilluns no em feia mal res de res. Vaig sortir a córrer una estoneta i no
tenia cap molèstia, ni dolor a les cames. Quan vaig arribar al gimnàs després
de córrer, tots els monitors em felicitaren pel molt bon temps que havia fet.
Cada dia que passa, m’ho crec més que he fet una Marató. Però seguiré
treballant les mitges i les distancies de 10km.
Gracies a tots!!!
Ramon Bosch