Finalment sembla que podreu saber què va passar a la Mitja Marató de
Terrassa 2013...
D'entrada, la representació del club va ser minsa, tan sols la Mercè Masip
(representant l'etern rival sabadellenc), el Ramon Bosch (des de Barcelona) i
jo mateix (debutant a la meva ciutat-poble). Sembla que les terres egarenques
no tenen gaire tirada, suposo que degut a les famoses i eternes rampes que el
recorregut ens obsequia. De totes maneres, pocs però ben avinguts, al menys
fins a l'inici de la cursa: aquí sí que cadascú agafa el seu camí, i l'ha de
fer tot sol.
Curiosament, tot i la mala fama que arrosseguem els terrassencs i la nostra
mitja, tothom va acabar satisfet: la Mercè perquè tres quartes parts del públic
és gent que va expressament a animar-la (és més coneguda que l'alcalde), el
Ramon perquè li va la marxa i les rampes difícils, i jo perquè vaig acabar i
això ja és molt (i confesso: també vaig acabar content perquè del grup d'amics
que corríem, vaig fer medalla de plata, només superat per un triatleta professional
i a molta distància dels altres dos competidors... jo també tinc el meu
orgull...:))
La cursa ja la coneixeu tots, crec. I em sembla que van esdevenir poques
novetats: el fred glacial típic de la ciutat a l'hivern, la massificació de
gent (molta, més que no pas esperava) i sobretot el recorregut trinxa-cames. La
Mercè i el Ramon van patir, però són professionals i van acabar amb unes bones
marques i amb l'orgull intacte. Jo, al contrari, vaig fer un paper discret,
vaig defallir a partir del km 17 i acabar la cursa tibant d'orgull i de la
reserva (encara busco les meves cames, es veu que les vaig deixar camí de
meta). Això sí, la botifarra del final va ser una bona recompensa (no era
gluten free, malauradament per a la Mercè) devorada convenientment...
Acabo: haurem de repetir aquest any, amb una mica més d'entrenament i
sacrifici. I espero veure que algú més s'anima a passar el matí del diumenge
fent pujades i baixades per la meva encantadora ciutat (he dit encantadora tot
i que sé que és més lletja que un pecat)... Ramon i Mercè, vosaltres repetireu,
oi?... Us apunto ja mateix?...On aneu corrent?...Torneeeeeuuu!
Una abraçada, ens veiem aviat!
Temps:
Mercè Masip 1:58:16
Ramon Bosch 1:33:03
Eduard Ulldemolins 1:41:51
